FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Travesser de fusta o de ferro de l'arada antiga, que subjecta el dental a la cameta i serveix per a graduar l'angle que formen aquestes peces. Travesser que, juntament amb altres, serveix per a unir i subjectar les dues bigues o cuixes de la curenya d'alguns canons antics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro tallant fixada a l'arada que serveix per a fer el tall horitzontal del solc. Part extrema de la pala d'una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera. Llaurada 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer solcs (a la terra) amb l'arada. Aplicar-se en una tasca, un treball, etc. llaurar dret Procedir com cal. llaurar en arena [o llaurar en l'arena] Sembrar en l'arena. L'àncora o el ruixó, arrossegar-se pel fons del mar per no estar ben aferrats. Sense cap roc on aferrar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça corba de l'arada que uneix el dental al camatimó. Pal bifurcat en el seu extrem que serveix per a aguantar l'antena d'una embarcació. Braçolada . Fil de cotó doblat a dos caps, però sense torsió, que és usat en la fabricació de vetes com si fos un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta amb què dos animals, especialment bous, són junyits pels caps o bescolls a l'arada, al carro. Posar el jou. Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió, etc. En l'antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot longitudinal que fa l'arada. Sec o arruga longitudinal. tornar a solc Encarrilar 2. Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s'hi tot penetrant-hi. Senyal o rastre que deixa a la superfície de l'aigua el pas d'una nau o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir formant parella o coble. Acoblar els bous a l'arada. Aparellar (elements compositius iguals). Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament. Unir (dos circuits elèctrics o més) per tal de produir una transferència d'energia elèctrica de l'un a l'altre. Unir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paleta de ferro fixada a l'extrem de l'agullada que serveix per a netejar la rella de l'arada quan s'hi adhereix terra. Barra, llistó, etc., que té tot al llarg una sèrie de pues o de dents. Post de fusta proveïda de puntes, fixada generalment en un cavallet, que s'empra per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calçat per alçar-lo. Portar talons alts, baixos. Talons Lluís XV. Part posterior, blana, de la peülla del cavall, de la vaca, etc. Part inferior i posterior de certs objectes. El taló d'una arada. Extrem inferior de l'arc d'alguns instruments cordòfons, la part més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros armat de dues banyes, pell dura i pèl curt (Bos taurus). Bou adult castrat. Una parella de bous. Junyir els bous a l'arada. Carn de bou. Bou mener o esqueller. bou [...]
